Ricard Viladesau

Calonge de les Gavarres, 1918—Barcelona, 2005

Aquest músic de Calonge representa probablement el prototipus de músic sardanista complert. Ho tenia tot: caràcter, carisma, virtuosisme i inspiració. Estudià la tenora amb el mestre de referència dels anys 30 i 40, Josep Coll, i de seguida s’integrà a les cobles empordaneses, primer a la desapareguda Caravana, i ja el 1950 a la Principal de la Bisbal, on hi va estar durant 20 anys.

 

Ricard Viladesau era un virtuós de l’instrument, i ell ho savia… Sovint se’l titllava d’arrogant i presumit, però el cert és que no tenia competència, tant per la seva tècnica com pel seu gust tocant la tenora. A La Bisbal va coincidir amb un grup de virtuosos (Enric Barnosell al tible, Josep Puig ‘Moreno’ al fiscorn o Paco Capellas a la trompeta) que van portar, sota la batuta de Conrad Saló, a La Principal de la Bisbal a ser la cobla líder indiscutible, i que les seves programacions a ballades, aplecs i concerts causessin admiració arreu.

Com a compositor va començar a finals dels 40, però la seva màxima popularitat arribà els anys 70, i ha perdurat fins a la seva mort, el 2005. Més de 200 sardanes, escrites amb estil clàssic, instrumentació contundent, melodies enganxoses i inspirades combinades amb salts balladors, i amb un domini del llenguatge de cobla dificilment superable. A més a més, tenia la virtut de no repetir-se en els temes, de manera que trobem gran diversitat d’estils en les seves peces. Podem classificar la seva obra en tres grups: les sardanes destinades a les sales de concert, les ‘obligades’ (peces destinades al lluiment d’un instrument) i les sardanes de plaça.