Juli Garreta

Sant Feliu de Guíxols (1875-1925)

Per a molts estudiosos, Juli Garreta és una de les figures cabdals de la música catalana de la primera meitat del segle XX. La joventut la visqué a la seva vila natal, Sant Feliu de Guíxols, envoltat de l’ambient modernista i dins d’una familia benestant.

Es va dedicar al seu ofici de rellotger, però amics seus com Marià Vinyes el portaren a estudiar partitures de Mahler, R.Strauss o Bruckner. Algun viatge ocasional que el portà a Paris i Munic li va servir per coneixer la música postromàntica, impressionista i wagneriana.

Bàsicament autodidacta, en els seus viatges a Barcelona es relacionà amb Lluis Millet i Pau Casals, que l’encoratjà a composar, al veure el seu gran talent.

Precisament més endavant altres grans compositors com Strawinsky o Strauss van elogiar la música de Garreta

Les seves primeres composicions serioses comencen justament al tombar el segle, cap al 1900, i se li nota la clara influència dels corrents postromàntics que hi havia a Catalunya, i dels quals els modernistes n’eren uns grans seguidors.

Per desgràcia, la seva obra per orquestra i grups de cambra, avui resta força oblidada. Consta de vàries suites, sonates o concerts per a diverses formacions. Per a cobla, es va limitar a escriure només sardanes, en total unes 80, que les podem separar en dues èpoques: una primera clarament vuitcentista, i la segona, amb autèntiques obres mestres.

El seu estil però no va tenir gaires seguidors, apart de Josep Maria Vilà i Gandol, el seu alumne predilecte. Les seves sardanes solen estar escrites en forma lliure, respectant únicament els curts i els llargs, però amb una distribució dels temes i instrumentacions totalment innovadores.