Enric Morera

Barcelona (1865-1942)

De Morera sempre s’han explicat un munt d’històries, però el cert és que va ser un personatge molt polèmic, a la vegada que cabdal en la història de la música catalana de principis del segle XX

La seva formació, autodidacta, la feu a l’Argentina, i posteriorment anà a estudiar a Brusel.les. No fou fins el 1890 que retornà a Barcelona i ja amb fama de ‘persona difícil’… Les seves primeres composicions foren bàsicament destinades al teatre líric i a les festes modernistes, dels quals en formava part juntament amb Rusiñol o Guimerà.

 

La seva primera sardana (Enyorança) la va composar curiosament a Madrid, on passà una petita temporada (1903-1905). Integrat en el modernisme, defensava però les estètiques germàniques i franceses per arribar a unes idees catalanistes romàntiques i inflamades, a la vegada que revolucionàries. Estimat pel gran públic pel seu estil popular i les seves melodies enganxoses, fou en canvi odiat per una gran part del món musical (conegudes són les seves baralles amb Lluis Millet)

Sobre quines són les seves sardanes més conegudes, la llista que donem és sense cap mena de dubte la més popular possible de entre tots els compositors de sardanes que han existit mai. La majoria d’elles amb lletres de poetes tan famosos com Angel Guimerà o Santiago Rusiñol