Conrad Saló

Granollers 1906—La Bisbal d’Empordà 1981

El nom de Conrad Saló i Ramell anirà sempre lligat a una cobla: La Principal de la Bisbal, de la qual en fou fiscorn i director durant un llarg periode, entre el 1935 i el 1977; precisament durant aquest periode la cobla es guanyà tot el prestigi que encara avui manté. La seva forta personalitat i la seva indiscutible qualitat com a músic feren guanyar el respecte i admiració a tots els músics (sovint ‘divos’ que anaven passant per la cobla). A més a més com a segon fiscorn de la cobla imposà una manera d’interpretar el ritme que immediatament agradà a balladors i crítics.

Però parlem d’ell com a compositor. Es va formar a l’Escolania de Montserrat i amb el mestre Enric Casals, i jà el 1923 s’integrà a La Principal de la Bisbal com a fiscorn. Comença a composar als anys 40, però no veurà l’èxit fins a finals dels 50, amb dues sardanes com Sentmenat Sardanista (1957) i Els ocells et canten (1959). La seva etapa com a compositor viu les millors pàgines en les dècades dels 60 i 70, on trobem la majoria d’obres importants, com Aura del Tura, Palafrugell i Tamariu, i sobretot L’aplec de Tardor (1979) amb la qual arribà a les màximes cotes de popularitat.

El seu estil va marcar un inici de canvi del classicisme cap a estils més moderns, manllevats dels ballables per orquestra, amb harmonies procedents de la música americana. El fet que Saló formés part d’una orquestra de ball durant més de 50 anys fou sens dubte un factor decissiu; però les seves sardanes no perden l’esperit original en cap moment, i són una delícia tant per qui les escolta com per qui les balla. Molts dels compositors actuals segueixen aquesta línia marcada pel ‘mestre’ de La Bisbal.