Fèlix Martínez i Comín

Barcelona (1920-1995)

Al mestre Martínez i Comín li devem sense cap mena de dubte les melodies més vibrants de les sardanes de la segona meitat del segle XX. Tenia una facilitat i inspiració per a crear melodies amb girs emotius, conservant un estil clàssic heretat directament del seu referent: Joaquim Serra

Abans de la guerra, ja molt jove, va ser intèrpret de trompa a l’orquestra Filharmònica de Barcelona. Després es dedicà  a la música de ball, a partir del 1940, i tot seguit comença a composar per a cobla. La primera sardana és Lliris blaus (1945), amb el curiós tiratge de 43/43, dedicada a la colla del seu amic Josep Maria Bernat. A partir de llavors, utilitzant un estil clàssic construeix melodies pròpies de música americana i de cinema, que de seguida connectaran amb els balladors i els melòmans. Fins i tot algú s’ha atrevit a classificar-lo com el John Williams català. Les inspiradísimes Rosa de Sant Jordi o El refugi en són un bon exemple.

Però potser el més interessant de la seva música està en l’obra lliure, on introdueix instruments externs com a solistes, com en el cas de Fra Garí (ni més ni menys que una arpa) o el Concert per a Trompa i Cobla. També es autor de suites d’un marcat caire romàntic i evocador, que arriben al cor de tots els amants de la bona música.