Agustí Borgunyó

Sabadell, 1894—Barcelona, 1967

Es tracta del compositor sabadellenc més famós i reconegut, i per tant ha de tenir el seu espai en aquesta web. Però no té res a envejar a la resta d’autors que té al costat. Va ser un personatge molt curiós, i encara amb moltes coses per descobrir. Precisament la cobla ha editat un treball antològic amb la seva obra

 

Les seves nocions de música les apren a Sabadell amb Ciprià Cabané, que fou el fundador de l’Escola Municipal de Musica de Sabadell. Però al 1915 ja es trasllada a treballar als Estats Units. Primer s’instal.la a Washington DC, i treballa de piansita i director d’orquestra d’hotels (recordem en aquella època el ‘glamour’ dels hotels americans, amb orquestres amenitzant els sopars). El 1932 s’instal.la definitivament a Nova York, on treballa en emissores de ràdio i televisió, com la WRC o la NVC Firestone (quan les emissores tenien les seves pròpies orquestres). No més fins la seva jubilació al 1963 que retorna amb la seva filla Leslie a Barcelona.

I de la seva obra… De tota la feina que va fer als EEUU no en tenim gran cosa, per no dir res; però resulta que va escriure 180 sardanes, i quasi totes elles a Nova York, a part d’obres per a cobla i alguna per orquestra (com l’Aplec). El que feia que aquest home, en la llunyania, escrivís de manera continua sardanes, de gran qualitat, i que les anés enviant cap a Catalunya, on guanyava de manera sistemàtica tots el premis on es presentava, com els Barcino, encara és un misteri.

A l’arxiu de la Cobla Sabadell i a l’arxiu Històric de la Ciutat, encara s’estudien els seus documents, i es revisen i editen les seves partitures; en la  majoria de portades hi figura: dedicada a……., Nova York, 19xx, i la seva firma.

El seu estil de composició és força curiós, ja que sense sortir del més pur classicisme, té tocs i colors originals, i utilitza instrumentacions innovadores, amb un resultat molt interessant. Podem destacar una sèrie de sardanes com El rellotge de l’avi, La cova del drac o S’Agaró terra d’ensomni en una línia de sardana de concert, i com a sardanes populars Collserola, El barri de Sant Ponç o De puntetes.