|
Què és la cobla ? |
|
La cobla és una agrupació instrumental de entre deu i tretze persones (normalment onze) que toquen bàsicament instruments de vent (flabiol, tible, tenora, trompeta, trombó i fiscorn) però també de percusió (tamborí) i de corda (contrabaix). Addicionalment s’hi poden afegir altres instruments de percusió o simfònics per a interpretar peces específiques. Aquí al costat pots sel.leccionar cadescun dels instruments i n’hi ha una descripció genèrica. La paraula ‘cobla’ com a conjunt instrumental a Catalunya ja existia al segle XVI. Però no tenia cap formació específica ni evidentment els instruments actuals, que són tots originaris del segle XIX. La primera formació específica coneguda és l’anomenada ‘cobla de tres quartants’ als segles XVIII i XIX, formada per instruments com la cornamusa, la xeremia o tarota i el flabiol amb tamborí, que ha quedat fins als postres dies. Esporàdicament s’hi afegien instruments com el violí, el cornetí o el sacabutx (trombó primitiu).
|
Una mica de cultura popular |
|
Cap al 1850 el conegut Pep Ventura va presentar el nou conjunt, molt semblant a l’actual, i que estava destinat a tocar en cafès, teatres o a l’aire lliure per amenitzar festes i vetllades amb tot tipus de música. La sardana era en principi una dansa local en l’àmbit empordanès, i era un dels tipus de peça que interpretava aquesta formació. La majoria de sardanes del segle XIX eren de caire anònim i popular, i no va ser fins a finals del XIX que compositors com Antoni Agramont o Josep Serra van començar a donar a la sardana la seva forma actual. De fet les composicions del propi Pep Ventura no s’assemblaven gaire a les sardanes que podem sentir habitualment. Les primeres cobles eren empordaneses o de la zona nord de Catalunya. Entre les primeres destaquen Els Lluïsos, Els Montgrins, La Principal de la Bisbal i les desaparegudes Antiga Pep, La Principal de Perelada o Els Rossinyolets. Ja caps als anys 20 varen aparèixer cobles per Barcelona, i una sèrie de grans compositors de l’anomenada ‘edat d’or’ de la sardana van fer que la cobla i la seva música fos coneguda i admirada arreu. D’aquests compositors cal anomenar a Juli Garreta (1875-1925), Josep Serra (1874-1939), Enric Morera (1865-1942), Eduard Toldrà (1895-1962) o Vicenç Bou (1885-1962). Després de la guerra es viu una segona etapa daurada on destaquen compositors com Agustí Borgunyó (1895-1967), Conrad Saló (1906-1981), Ricard Viladesau (1918-2005), Manel Saderra Puigferrer (1908-2002), Fèlix Martinez i Comin (1920-1999), Josep Maria Bernat (1925-1992) o Manel Oltra (1922), que juntament amb altres autors més populars han mantingut viu el món de la sardana i la cobla. Però per sobre de tots està Joaquim Serra i Corominas (1907-1957), gran mestre que va revolucionar la manera de composar i entendre la música per a cobla, i que d’alguna manera ha marcat a tots els compositors de la seva època i posteriors; també va ser el primer compositor que va escriure música simfònica específicament per a cobla, amb una obra mestra de joventut com són les Impressions Camperoles (1927) Des de finals dels anys 80 del segle XX la sardana i la cobla viu en una etapa d’incertesa, per l’evident desinterès del públic i el poc èxit que han tingut les propostes de renovació. Malgrat tot, el nivell de les cobles és el millor de tots els temps, amb músics professionals i ben formats, i alguns compositors també continuen amb produccions interessants. Ara a tots ens toca renovar-nos amb noves propostes que engresquin al públic de totes les edats |
