La trompeta

La trompeta es probablement l’instrument de vent-metall més conegut i usat. Els instruments de metall tenen la particularitat que el so no el produeix la vibració d’una canya, sino la del propi llavi de l’intèrpret al bufar sobre un broquet o embocadura. Les trompetes són uns instruments molt antics però han anat evolucionant. Al principi no tenien pistons, per la qual cosa totes les notes s’havien de fer sonar modificant la intensitat de l’aire i no es podien fet totes (s’anomenaven trompetes naturals). Després s’hi van afegir els pistons que modifiquen la llargada del tub, i permeten fer totes les notes, combinant els tres pistons. Això va passar al segle XIX

Els materials que s’han usat al llarg de la història per fer trompetes són molt variats, tals com coure, bronze, llautó, plata i altres aleacions. Igualment tenim molts tipus de trompeta. A la cobla s’usa normalment la trompeta en si bemoll, que està afinada com la tenora, és a dir, sona una segona per sota de la nota escrita.

Inicialment les cobles tenien cornetins, instrument similar, però amb un so més pobre i rústic. De totes maneres, a les cobles de principi del segle XX hi havia cornetins solistes, als quals se’ls encomanava els solos dels ballables (polques i valsos especialment)

Actualment la trompeta sol tenir papers solistes, i la seva força i empenta fa que la cobla tingui un so compacte i directe. Cal dir que per tocar en cobla, els trompetistes ha de canviar el seu estil habitual, i adaptar-se a aquesta formació