La tenora

També creat sobre el 1850 a partir de les xeremies i les tarotes, i construit amb la fusta de ginjoler (zizyphus jujuba), la tenora té però un fragment final metàlic (campana), ja que es massa ample per ser fabricat en fusta, i el seu pes seria molt alt.

Les canyes o inxes són lleugerament més grans que les del tible, i el seu registre habitual és de tres octaves. Està afinat el si bemoll, i per tant sona una segona per sota de la nota escrita.

La seva construcció es duta a terme per molts pocs tallers artesants. Històricament tenim a fabricants com Llantà, Soldevila ‘Catroi’ i Pardo. Actualment els principals fabricants són els tallers de Sibila-Orriols i Puigdellívol. Aquests tallers es dediquen tant al tible com a la tenora.

L’emissió del so de la tenora és suau, però pot arribar a ser molt potent en el registre fort. Històricament els instèrprets de tenora eren coneguts per la seva fortalesa o resistència, però actualment es valora més la musicalitat i l’expresivitat.

La tenora és l’instrument més valorat de la cobla, i sol tenir, en el cas del primer tenora, els passatges solistes i porta normalment les melodies de les sardanes (el famós ‘cant de tenora’)

Cuadro de texto: Alguns intrumentistes famosos de tenora
Històrics		Actuals
Pep Ventura		Jaume Vilà
Albert Martí		Josep Gispert
Josep Coll i Ligora	Jordi Molina
Ricard Viladesau	Josep Coll Ferrando
Josep Mir		Jordi Figaró	Cuadro de texto: Algunes peces de lluiment per a tenora (sardanes obligades)
El carrilet de Ricard Viladesau
Cant de coratge de Conrad Saló
Cant a la vida de Josep Coll
Sa Roncadora de Ricard Viladesau

Algunes peces de lluiment per a tenora
Remembrança (sardana) de Joaquim Serra)
El cavaller enamorat (sardana) de Joan Manen
Sant Martí del Canigó (sardana) de Pau Casals
La Moixiganga de Sitges (glosa) d’Antoni Català
La canço de muntanya, de Francesc Pujol
Llamada de flecha a la izquierda: Torna a la pàgina instruments