El flabiol i el tamborí

El flabiol és un instrument de vent-fusta bastant petit, que consisteix en un tub recte amb bisell i que es toca exclusivament amb la mà esquerra. Malgrat existir varietat de flabiols per tot el món, aquest del que parlem és un instrument genuinament català

El flabiol emprat en la cobla sol ser de vuit forats i quatre claus, i encara que sol ser un instrument sovint marginat pels compositors té moltes possibilitats de lluiment. S’han escrit moltes peces dedicades a ell, des dels inicis de la cobla. El primer intèrpret virtuós conegut fou en Pere Rigau (Barretó), de la cobla els Montgrins, a qui ja li escrivien peces a principis del segle XX pel seu lluiment.

El flabiol és l’encarregat també d’iniciar les sardanes amb el seu ‘introit’ o de marcar els contrapunts al llarg de la peça. Sovint se li encomanen solos de transició en els temes de la sardana.

L’instrument és de fusta de banús encara que en els últims anys es busquen altres fustes que li conservin el seu so original.

L’instrument està afinat en el to de fa (i sóna una onzena superior)

El tamborí es un petit tambor que l’instrumentista toca amb l’altra mà lliure (la dreta). Està fet de fusta i la membrana és de pell. Es un suport imprescindible per mantenir el ritme de la sardana, juntament amb el contrabaix, i que ha de ser constant.

En algunes ocasions té petites intervencions solistes

 

Cuadro de texto: Alguns intrumentistes famosos de flabiol:
Pere Rigau ‘Barretó’
Narcís Paulís
Jordi Leon
Bernat Castillejos
Cuadro de texto: Algunes peces de lluiment per a flabiol
La juguetona (sardana) de Josep Serra
Rossinyolet que vas a França (sardana) de Narcís Paulís
La merle blanc (polka) d’E. Damaré i Bernat Castillejos

Algunes peces amb intervenció del tamborí
La Festa Major (sardana) d’Enric Morera
Alt Emporda (sardana) de Ricard Viladesau (flabiol i tamborí junts)
Llamada de flecha a la izquierda: Torna a la pàgina instruments