El fiscorn

El fiscorn pertany a la familia dels saxhorns, que va inventar Adolph Sax al segle XIX, també anomentats fliscorns, bugles o flugelhorns. Aquesta familia d’instruments de metall es diferencia de les trompetes o trombons en que la seva tuberia és cònica (es va eixamplant) enlloc de cilindrica, cosa que li dona una textura sonora molt diferent

També es diferencia en la ‘màquina’, ja que enlloc de pistons hi ha un mecanisme de vàlvules que funciona de manera similar a les dels motors (però a mà, obviament…)

La familia dels saxhorns té gran nombre d’instruments que van del més agut i semblant a la trompeta al més gran i espectacular, la tuba o el seu variant helicon. Cal dir que aquests instruments s’usen bàsicament en bandes, i que el fiscorn de cobla n’és una varietat poc usada en les bandes.

A la cobla els fiscorns tenen per una banda un paper rítmic i harmònic, i per altra passatges solistes (normalment fent duo amb la tenora). També se’ls hi sol encomanar passatges de transició i el seu paper és fonamental a l’hora de donar personalitat al so de la formació

Cuadro de texto: Alguns intrumentistes famosos de fiscorn:
Josep Puig ‘Moreno’
Damià Lorente
Josep Riumalló
David Morales
Cuadro de texto: Algunes peces de lluiment per al fiscorn
Retorn (sardana) de Josep Coll 
Filigrana (sardana) de Francesc Roca
Sal i pebre (sardana) de Ricard Viladesau, amb tenora
Llamada de flecha a la izquierda: Torna a la pàgina instruments

Variant de fiscorn amb pistons, que usa el nostre company Rafel. Es tracta d’un saxhorn bariton, i està afinat en si bemoll. El mecanisme i l’afinació son més perfectes que el fiscorn clàssic