La nostra història

Cartell promocional de la Cobla Molins, als anys 40 del segle XX

Encara que amb el nom de Cobla Sabadell la nostra formació inicia la seva activitat el 1952, cal dir en primer lloc que es tracta d'una refundació de la "Cobla Molins" Per això, volem deixar constància de la meritòria tasca que va fer el veritable pare de la nostra Cobla: Josep Molins i Fàbregas. L’any 1940, desprès de la desfeta que va patir tota manifestació de cultura al nostre país (arran de la Guerra Civil), el músic sabadellenc Josep Molins va madurar la idea de fer una Cobla de Sardanes

Ell tenia al seu càrrec una petita Orquestrina, anomenada Melodian’s, que tocava de tant en tant algun arranjament de sardanes. Per dur a terme el seu projecte va arreplegar músics que venien de diferents cobles desfetes durant la guerra. Va estar molt de sort ja que va reunir un grup de músics de gran qualitat, i així va poder debutar el 18 de febrer de 1940 a la Plaça Major de Sabadell, adoptant el nom de Cobla Molins.

La primera formació va ser:
Josep Molins (flabiol) Narcís Colom i Francesc Gutsens (tibles) Salvador Illa i Ramon Carbonell (tenores) Iu Alavedra i Jaume Cruells (trompetes) Damià Lorente i Santiago Vañó (fiscorns) Pere Rius (contrabaix)

En aquesta Cobla destacava el gran virtuosisme de gent com Narcís Colom, Damià Lorente o Iu Alavedra, i el nivell de conjunt que donava la resta de la Cobla. Només d’aquesta manera es pot explicar el programa interpretat en el dia del debut i que, encara avui, es un programa molt compromès per la majoria de cobles. Les sardanes que es van tocar en la primera ballada al carrer van ser :   

                                       Juny                                Juli Garreta
                                       La vaca cega                   Josep Juncà
                                       Sol ixent                         Eduard Toldrà
                                       Dalt les Gavarres           Juli Garreta
                                       Davant la verge             Enric Morera
                                       Barcelonina gentil          Enric Sans

En poc temps el nom de “Cobla Molins” es va fer un lloc important dins l’àmbit de la música per Cobla i les actuacions de “compromís” es van multiplicar (Esbart Verdaguer, Palau de la Música, viatges a Madrid, València, Bilbao, Sevilla....) En els cercles sardanístics en començà a anomenar a la Cobla com “la petita Bisbal” en comparació a la Cobla  més famosa del moment “La Principal de la Bisbal”. Com a curiositat podem dir que es va actuar 7 anys sense trombó, lloc que va ser encomanat a Joan Parera.

També es de destacar l’entrada l’any 1944 de l’excel·lent trompetista en Josep Auferil i Costa que, amb el pas dels anys, es convertiria en la figura més rellevant que ha tingut la cobla en la seva dilatada història. El nom de “Cobla Molins” es va mantenir fins l’any 1952, quan ja feia 3 anys que en Josep Molins i Fàbregas havia cedit el seu lloc a un jove i prometedor flabiolaire,de només 16 anys: en Joaquim Rovira i Reixac.

L’ agost de 1952 es va decidir canviar el nom de la cobla per l’actual, Cobla Sabadell, sembla ser a petició del propi Sr. Molins.
Això no va minvar la bona acollida entre els sardanistes, gaudint d’uns anys molt bons, gràcies sobre tot a l’estabilitat entre els components de la Cobla.

Durant els anys 50 i 60 continua sent una de les cobles més prestigioses de les comarques barcelonines, juntament amb la Cobla Barcelona, amb la qual té l'oportunitat de compartir actuacions de sardanes, ballets i concerts. Com a constància del bon nivell queden les interpretacions habituals de les sardanes de Joaquim Serra (el compositor més destacat dels anys 40-50) i Agustí Borgunyó (l'autor sabadellenc més reconegut), així com els arranjament de balls tradicionals de mateix Serra, Lluís Moreno i Manel Oltra. La cobla es manté durant anys amb una plantilla estable, amb músics destacats com Auferil, Padró, Colom i Lorente, que en són els solistes habituals.

En els anys 70 es produeix una crisi, gairebé general a tota totes les cobles, degut al envelliment dels músics i al nul relleu generacional, que va fer pensar seriosament en la desaparició de la Cobla.

Per sort, als anys 80 van començar a sortir nous músics que han tornat a la Cobla Sabadell a un lloc important en el panorama musical sardanístic.
Dels darrers anys es pot destacar la participació en diferents Festivals Internacionals com Marsella, Tolousse i Hannover, les actuacions acompanyant a més d'un cinquentena d'esbarts en els seus festivals de dansa, diferents concerts, tan en solitari com en formacions de cobla augmentada i corals per tot Catalunya, i enregistraments de més d'una desena de discos, entre sardanes i balls tradicionals. També ha enregistrats diversos clips per a TV3 i TVE Catalunya. Per celebrar el 50è aniversari la Cobla va enregistrar amb caràcter extraordinari in CD amb 14 grans clàssics de la sardana, oferint-ne una versió antològica tant pel public expert com per aquells que volen conèixer les sardanes en general.

També s’ha d’esmentar que la Cobla Sabadell ha rebut el Premi a la Continuïtat que atorga l’Obra del Ballet Popular.

Després de la celebració dels  50 anys l’any 2002 la cobla veu el futur amb molt bones perspectives, encara que el món de la sardana està vivint moments de crisis. En general el nombre d'actuacions de totes les cobles es manté, però l'aparició de moltes formacions de tota mena fa que el mercat estigui saturat.

La cobla no vol però perdre els seus signes d'identitat, i es manté amb els seus criteris, basats en la qualitat de les seves interpretacions, la sel.lecció del repertori, i l'interès anar descrobrint al públic en general l'apassionant món de la música per a cobla, més enllà de la sardana, que és la seva activitat principal.

 

 

 

La història de la cobla, en l’acte popular del 50è aniversari que tingué lloc a la Plaça Sant Roc de Sabadell.

De dreta a esquerra: Joan Jordi Beumala, un dels renovadors de la cobla anys 80; Rafel Barbany, alma mater i representant actual des de fa més de 20 anys; Josep Auferil, fundador de la Cobla, trompetista, director i compositor; i Carles Rovira, compositor sabadellenc que no va voler faltar en un acte tan emotiu