Quan et fas un regal, ho fas perquè t’estimes i et concedeixes un petit homenatge. Aquest, però, adquireix una altra dimensió si el pots compartir amb qui t’estimes o aprecies.
Aquest divendres ens vam concedir un gran regal: vàrem presentar el disc «Sabadell LX». L’excusa i el pretext són els seixanta anys de la cobla. Seixanta anys de recorregut d’una agrupació on hi han passat moltíssims homes i moltíssimes dones amb qui hem compartit moments vitals i personals però per damunt de tot un projecte, la cobla. Així va quedar reflectit en el programa del concert així com també en les presentacions d’en Rafel Barbany, amic, músic i representant de la cobla durant un grapat d’anys.
La primera part feia referència a la història de la formació, on les obres seleccionades eren petites joies escollides d’antics enregistraments de la cobla. La segona part, una selecció del disc de presentació, fou un treball de recuperació i memòria dels nostres compositors i directors que al llarg d’aquests seixanta anys han contribuït amb el seu mestratge a vigoritzar la cobla.
En aquesta ocasió no vaig ser a l’escenari, però si a la platea i cal de dir que no és fàcil veure els companys exposar-se, sabent on són les dificultats, i esperar pacientment que tot surti bé. Però un cop passades les angúnies vull manifestar l’orgull, l’emoció i la satisfacció de veure els meus companys donar el bo i millor de sí mateixos.
D’altra banda em va complaure, com a regal que vam compartir, veure la sala molt plena, sentir com el públic agraït somreia i aplaudia entusiasmat; i saber que amb plataformes com Verkami sardanistes i aficionats a la música han participat i han cregut en el disc perquè estimen, com nosaltres, la nostra música.
Elisenda Vilarrubias, tenora.
