Tots els components de la cobla Molins fins el 1952
Tots els músics que han format part de la Cobla Sabadell des de 1952
Coneix els compositors que han format part de la Cobla Sabadell
Relació dels actes programats l'any 2002 pel 50è aniversari
El projecte Sabadell LX de l'any 2012 pel 60è aniversari de la cobla
La Cobla Molins
Encara que amb el nom de Cobla Sabadell la nostra formació inicia la seva activitat el 1952, cal dir en primer lloc que es tracta d'una refundació de la "Cobla Molins". És per això que volem deixar constància de la meritòria tasca que va fer el veritable pare de la nostra cobla: Josep Molins i Fàbregas. L’any 1940, desprès de la desfeta que va patir tota manifestació de cultura al nostre país (arran de la Guerra Civil), el músic sabadellenc Josep Molins va madurar la idea de fer una Cobla de Sardanes.
Ell tenia al seu càrrec una petita Orquestrina, anomenada Melodian’s, que tocava de tant en tant algun arranjament de sardanes. Per dur a terme el seu projecte va arreplegar músics que venien de diferents cobles desfetes durant la guerra. Va estar molt de sort ja que va reunir un grup de músics de gran qualitat, i així va poder debutar el 18 de febrer de 1940 a la Plaça Major de Sabadell, adoptant el nom de Cobla Molins.
En poc temps el nom de “Cobla Molins” es va fer un lloc important dins l’àmbit de la música per Cobla i les actuacions de compromís es van multiplicar (Esbart Verdaguer, Palau de la Música, viatges a Madrid, València, Bilbao, Sevilla....). En els cercles sardanístics en començà a anomenar a la cobla com “la petita Bisbal”, comparant-la així amb la cobla més famosa del moment: La Principal de la Bisbal.
Pel que fa als components d’aquesta primera cobla Molins, com a curiositat podem dir que malgrat aquests èxits, la cobla va actuar 7 anys sense trombó, lloc que va ser encomanat a Joan Parera. També cal destacar l’entrada l’any 1944 de l’excel·lent trompetista Josep Auferil i Costa que, amb el pas dels anys, es convertiria en la figura més rellevant que ha tingut la cobla en la seva dilatada història.
La primera època d’or
Josep Molins compaginava la Cobla amb la feina de Mestre de capella de la Parròquia de la Puríssima de Sabadell i a mida que les actuacions es multiplicaven va considerar que no podia amb les dues feines. Per això durant l’estiu de 1952, quan ja no era l’intèrpret habitual de flabiol de la formació, va demanar a la cobla Molins que canviés el nom i es refundés, escollint ja aleshores el nom actual de cobla Sabadell.
Durant els anys 50 i 60 continua essent una de les cobles més prestigioses de les comarques barcelonines, juntament amb la Cobla Barcelona, amb la qual té l'oportunitat de compartir actuacions de sardanes, ballets i concerts. Com a constància del bon nivell queden les interpretacions habituals de les sardanes de Joaquim Serra (el compositor més destacat dels anys 40-50) i Agustí Borgunyó (l'autor sabadellenc més reconegut), així com els arranjament de balls tradicionals del mateix Serra, Lluís Moreno i Manel Oltra. La cobla es manté durant anys amb una plantilla estable, amb músics destacats com Auferil, Padró, Colom i Lorente, que en són els solistes habituals.
La crisi dels 70
Durant els anys setanta del segle XX es produeix una crisi, gairebé general a totes les cobles, a conseqüència de l’envelliment dels músics i al nul relleu generacional, que va fer pensar seriosament en la desaparició de la cobla com a formació musical. Els solistes reconeguts es fan grans i es jubilen, i a Sabadell no hi ha relleu a la vista. La cobla és de circumstàncies, amb canvis constants, falta de músics i poc rigor interpretatiu. Tot això porta a Sabadell Sardanista a proposar juntament amb el pare escolapi Josep Vidal a crear una escola de cobla de la qual en sortiria la cobla Jovenívola de Sabadell (1976). El seu èxit fou rotund gràcies a una generació de nens amb grans aptituts. Alguns mestres d’aquests nens eren membres de la pròpia cobla Sabadell, com el mateix director, Josep Auferil. Malgrat això, aleshores el futur de la cobla Sabadell semblava molt negre.
El resorgir dels 80
Afortunadament però els pocs músics joves que estaven a la Sabadell decidiren tirar endavant, formar-se, i estimulats per la bona competència van apostar per una cobla que creien que podia subsistir. Cal destacar a Alfred Llorens, Rafel Barbany, Joan Jordi Beumala i Jaume Raurell com alguns dels aleshores músics joves que van començar a tirar endavant. Tots ells van estar un bon grapat d’anys lluitant amb el vent en contra per tirar la cobla endavant i, finalment, ho aconseguiren.
Els esbarts dansaires van tornar a confiar en la cobla pels seus recitals (és una de les seves especialitats històriques) i aquelles agrupacions que l’havien deixat de contractar per ser una cobla de tercera categoria, li van tornar a dipositar la seva confiança. Mica en mica es va aixecant, es renovaren els músics, l’arxiu i el repertori. Es van gravar els primers discos i la cobla tornà a participar en actes de primer nivell, aplecs, enregistraments de TV, etc. També aleshores participà en alguns Aplecs Internacionals, recitals de dansa i concerts al Palau de la Música i altres auditoris de prestigi. També es comptà amb directors musicals de prestigi, destacant especialment en Josep Maria Bernat, que portà a la cobla a un nivell excel·lent.
Els darrers deu anys
La celebració dels 50 anys el 2002 va voler marcar un altre punt d’inflexió en la història de la cobla. Ja passàvem a ser una formació històrica, però pensàvem que no n’hi havia prou: calia continuar millorant. El cinquantenari ens va portar a enregistrar un disc ‘Personal’ on vam recopilar els grans clàssics de la sardana. Per tirar aquest projecte endavant calia donar un salt de qualitat, i així va ser. Mica en mica els músics estaven cada cop més formats, vam passar a tenir compositors a la plantilla i gent que era intèrpret en altres àmbits fora del món de la cobla. Tota aquesta millora va culminar el 2006 amb ‘Nostàlgia’ un treball que va obtenir unes excel·lents crítiques. Al capdavant del projecte l’Elisenda Vilarrubias i el director actual, en Bernat Castillejo, es van endinsar en el particular i desconegut món de l’emigrant sabadellenc Agustí Borgunyó. Paral·lelament la cobla ha intentat seguir millorant buscant un repertori variat i de qualitat, que faci gaudir al públic però que alhora contribueixi a no oblidar els clàssics de la música per a cobla.
