Uns apunts sobre l'orígen i evolució de la cobla de sardanes.
Per saber quins són els instruments de cobla. Història, evolució...
El flabiol és un instrument de vent-fusta de cap a vint o vint-i-cinc centímetres de llargada, format per un tub cilíndric amb bisell. A la cobla, l'instrumentista que el toca es el flabiolaire i ho fa amb una sola mà per a poder-se acompanyar amb el tamborí amb l'altra mà lliure.
El tamborí es un petit tambor de fusta amb la membrana de pell que es penja entre el colze i el canell del braç que toca el flabiol.
El conjunt flauta/tambor tocat al mateix temps (amb diverses tipologies i grandàries d'instruments) el trobem des de l'edat mitjana a Europa i més endavant a bona part d'Amèrica, essent molt usat en danses i balls perquè un sol músic pot fer melodia i ritme al mateix temps.
En concret, si bé es creu que a Europa hi hauria hagut varis models similars al flabiol, actualment només es segueix tocant al Principat de Catalunya i a Mallorca.
El flabiol emprat a la cobla sol ser de fusta de banús i té nou forats i quatre claus. És l’encarregat d’iniciar les sardanes amb el seu ‘introit’ o de marcar els contrapunts al llarg de la peça. Per les seves possibilitats de lluiment se li han escrit moltes sardanes i peces dedicades a ell i sovint se li encomanen solos de transició en els temes de la sardana. El tamborí és un suport imprescindible per mantenir el ritme de la sardana, juntament amb el contrabaix, que ha de ser constant.
